El meu llibre

t’estimo, gràcies

Des de la humilitat, voldria transmetre’t que, si tu vols, pots tornar a trobar la llum i la il·lusió de viure la vida.

En aquest llibre hi trobaràs molt de dolor. No és la meva intenció fer-te plorar o endinsar-te en un món del qual evitem parlar – malgrat que tots sabem que existeix – perquè ens fa molta por. En certa manera, també és un camí per prendre consciència de qui som.

És molt dur tornar a reviure el patiment que va suposar la mort de l’Adrià, el meu fill, però ho he de fer per poder exposar la meva transformació, el meu canvi cap al Vull estar bé, que és el que m’ha portat a aquesta nova vida en la qual em sento plena i feliç. El camí és llarg, això no ho vull negar, però només hi ha una manera de fer camí i és caminant i tenint molt clar l’objectiu al qual es vol arribar. I el meu era que volia veure la llum, volia riure, volia sortir de la foscor en la qual estava immersa.

El que em proposo és transmetre que el meu èxit actualment és haver pogut transformar el dolor més profund en amor perquè em vaig adonar que només hi ha dues maneres de viure la vida: una és des de l’amor i l’altra, des de la por. Jo vaig triar viure-la des de l’energia de l’amor i la gratitud. I vaig deixar de preguntar-me per què havia hagut de passar per l’experiència de la mort de l’Adrià, per què el meu fill havia tingut una vida tan curta. I vaig canviar aquestes preguntes per Com puc sortir-me’n? Com puc aprendre a caminar per aquesta nova vida?

Jo no tinc el poder de canviar un fet; ha passat – per terrible que sigui – i lògicament hi ha un dolor que ha de fer el seu transcurs. Però sí que puc optar per dir: Prou d’estar malament; vull estar bé! Tinc tot el dret del món a riure, a ballar, a saltar, a sentir-me meravellosa, i sobretot a tornar a tenir alegria dins del cor.

En el moment en què vaig acceptar tot el que m’havia passat fins aleshores, vaig començar a crear una nova realitat amb nous pensaments i noves creences i tot es va transformar. Els “miracles” van començar a succeir-se; persones meravelloses anaven apareixent a la meva vida, totes úniques i fantàstiques, i em donaven la mà per evolucionar junts. Vaig començar a fer cursos de creixement personal i vaig descobrir un món nou. Jo ja no era la d’abans. El meu petit món va començar a engrandir-se i, mentrestant, el meu cor s’anava expandint. Em venen al record mil abraçades, converses plenes d’amor i de rialles, emocions, plors, viatges – petits però intensos –, retirs que he compartit amb persones increïbles i experiències inoblidables.

El meu llibre

t’estimo, gràcies

Des de la humilitat, voldria transmetre’t que, si tu vols, pots tornar a trobar la llum i la il·lusió de viure la vida.

En aquest llibre hi trobaràs molt de dolor. No és la meva intenció fer-te plorar o endinsar-te en un món del qual evitem parlar – malgrat que tots sabem que existeix – perquè ens fa molta por. En certa manera, també és un camí per prendre consciència de qui som.

És molt dur tornar a reviure el patiment que va suposar la mort de l’Adrià, el meu fill, però ho he de fer per poder exposar la meva transformació, el meu canvi cap al Vull estar bé, que és el que m’ha portat a aquesta nova vida en la qual em sento plena i feliç. El camí és llarg, això no ho vull negar, però només hi ha una manera de fer camí i és caminant i tenint molt clar l’objectiu al qual es vol arribar. I el meu era que volia veure la llum, volia riure, volia sortir de la foscor en la qual estava immersa.

El que em proposo és transmetre que el meu èxit actualment és haver pogut transformar el dolor més profund en amor perquè em vaig adonar que només hi ha dues maneres de viure la vida: una és des de l’amor i l’altra, des de la por. Jo vaig triar viure-la des de l’energia de l’amor i la gratitud. I vaig deixar de preguntar-me per què havia hagut de passar per l’experiència de la mort de l’Adrià, per què el meu fill havia tingut una vida tan curta. I vaig canviar aquestes preguntes per Com puc sortir-me’n? Com puc aprendre a caminar per aquesta nova vida?

Jo no tinc el poder de canviar un fet; ha passat – per terrible que sigui – i lògicament hi ha un dolor que ha de fer el seu transcurs. Però sí que puc optar per dir: Prou d’estar malament; vull estar bé! Tinc tot el dret del món a riure, a ballar, a saltar, a sentir-me meravellosa, i sobretot a tornar a tenir alegria dins del cor.

En el moment en què vaig acceptar tot el que m’havia passat fins aleshores, vaig començar a crear una nova realitat amb nous pensaments i noves creences i tot es va transformar. Els “miracles” van començar a succeir-se; persones meravelloses anaven apareixent a la meva vida, totes úniques i fantàstiques, i em donaven la mà per evolucionar junts. Vaig començar a fer cursos de creixement personal i vaig descobrir un món nou. Jo ja no era la d’abans. El meu petit món va començar a engrandir-se i, mentrestant, el meu cor s’anava expandint. Em venen al record mil abraçades, converses plenes d’amor i de rialles, emocions, plors, viatges – petits però intensos –, retirs que he compartit amb persones increïbles i experiències inoblidables.

Si vols contactar amb mi, envia’m un missatge a:
info@kimicor.com

GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES

Close Cart

Cistella

Top