Sobre la Portada del Llibre

Des que vaig començar escriure el meu llibre tenia clar que el títol havia de ser «Soc Llum». Ho tenia claríssim, perquè és el que sentia en aquell moment i perquè la meva actitud davant la vida era positiva.

 

A mesura que anava creixent i coneixent persones amb qui compartia tallers de creixement personal, quelcom dins meu s’anava movent. Veia llum a tot arreu. Em vaig adonar que tots som llum. Aleshores va passar una cosa aparentment normal: un amic meu feia anys i volia felicitar-lo d’una manera diferent. El dia abans del seu aniversari, al vespre, en acabar la feina de la botiga, vaig començar a cercar pels calaixos fins que vaig topar amb un retall de cartolina negra que havia utilitzat per promocionar ofertes. També vaig agafar uns retoladors de colors. El que recordo d’aquell moment és que jo només tenia un objectiu: felicitar el meu millor amic. Ara soc conscient que va ser un d’aquells moments on no hi ha espai ni temps, només l’aquí i l’ara i, a més, tot plegat amarat d’una gran emoció de gratitud. Com una nena petita, em vaig posar dreta al costat del taulell i vaig començar escriure: «Felicitats, T’estimo, Gràcies». Vaig omplir tota la cartolina amb aquestes paraules i amb  petits cors. En acabar vaig fer-li una fotografia i l’endemà l’hi vaig enviar.

 

Al cap d’uns dies, des del mateix telèfon, vaig retallar la paraula «Felicitats» i un cop modificada la fotografia, me la vaig posar com a fons de pantalla del mòbil. Va passar el temps, uns dos o tres mesos, i no hi vaig pensar gaire. Fins que un dia meravellós, en llevar-me, vaig començar a fer el meu ritual matiner d’agraïment cap a l’Univers.

 

«Gràcies, Univers per estar sana. Gràcies, gràcies, gràcies. Gràcies per tenir una família meravellosa. Gràcies, gràcies, gràcies. Gràcies per tenir un equip de treball tan fantàstic. Gràcies, gràcies, gràcies. Gràcies per tota l’abundància econòmica que m’arriba cada dia. Gràcies, gràcies, gràcies. Gràcies per tot el que m’ensenya l’Adrià dia a dia. Gràcies, gràcies, gràcies…» I unes quantes gratituds més.

 

Quan vaig acabar vaig mirar el mòbil i un raig de llum va travessar-me el cor. Tot va prendre un sentit nou. Vaig quedar bocabadada mirant el fons de pantalla. Aquella seria la coberta del meu llibre! El fons negre, les paraules «T’estimo, Gràcies» escrites a mà amb retoladors de colors i els dibuixos dels meus cors. No en vaig dubtar ni un sol moment, simplement ho sabia: seria la coberta del meu llibre. Aquell dibuix era la meva història, el meu dolor, la meva impotència, la meva tristesa, el pou on havia caigut i que formava part de la meva existència. El color negre de la cartolina era la foscor absoluta que havia sentit. Era l’absència total de llum. Vaig respirar fondo i es va fer el silenci. El cor se’m va encongir i per un moment em vaig transportar a un altre lloc. Observant aquell color vaig connectar amb el meu ésser més intern. Però de sobte la meva mirada va canviar de sentit i es va fixar en les lletres que amb tant d’amor havia escrit. Els colors brillaven més que mai; aquelles paraules estaven carregades de llum, de vivències, de molts moments més que bonics, de l’acompanyament de la meva família, sempre al meu costat; de la constància i la voluntat de tot el meu equip de treball, que moltes vegades va haver d’ocupar el meu lloc; de la companyia i el suport dels amics amb els quals he compartit aquests últims anys. Uf! Era com veure una dansa de colors, d’alegria. De mica en mica tot prenia sentit.

 

Més endavant, la persona que em portava el tema de màrqueting em va dir que li encantava la fotografia d’aquell dibuix, que era molt fresc, i em va demanar l’original per poder-ne fer la coberta. Vaig buscar el dibuix pels calaixos de casa, però no el trobava. No el trobava enlloc perquè mai no m’havia plantejat que podria servir per a la coberta del llibre. Jo només el vaig fer per felicitar el meu amic! El dissenyador em va explicar que necessitaria el dibuix original per poder-lo vectoritzar, ja que era necessari no només per dissenyar la coberta, sinó també per fer les tasses, les llibretes, els globus… i tot el que la meva ment ja començava a projectar.

 

Quan vaig entendre el significat de la paraula vectoritzartot va acabar d’encaixar. Cada píxel, cada puntet, representa per a mi tota la gent a qui arribarà el llibre en un futur, i tots els projectes i totes les coses positives que formaran part de mi. I totes les persones i tots aquests puntets s’uneixen per ajudar-me a donar forma al somni que tinc dins meu i fer-lo realitat.

 

Escriure aquest llibre, expandir amor i somriures, i ajudar els altres; com per exemple l’entitat de pallassos d’hospital Xarop Clown. Com voleu que el meu cor no bategui amb força? És difícil posar paraules a tot el que he sentit i sento encara. Però del que estic segura és que escriure’l ha estat retornar la vida al meu fill, perquè, d’una manera o altra, i a través d’aquest llibre, ell continua vivint. Entrarà dins moltes cases, moltes persones connectaran amb ell i sabran qui era l’Adrià.

GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES.

 

És la meva manera d’expandir Amor. M’hi acompanyes?

3 comentarios en «Sobre la Portada del Llibre»

  1. Kimi. Gràcies per fer-nos compartir tots els teus sentiments i emocions. Gràcies gràcies i mil gràcies. Ets una persona que transmets llum envers els altres. Dones energia positiva ??? t. Estimo Kimi.

    Responder
  2. Mare meva quina força. Que emotiu tot plegat i quina lliçó D. Amor i gratitud. Tota la llum que transmets ens fa de mirall per reflectir-la cap els altres i així fins l. Infinit…. Ets un gran exemple i t. admiro enormement. ?. Gràcies, gràcies, gràcies ❤️

    Responder
  3. Gràcies per compartir aquests moments tan plens d’emocions, d’allò que som i que neix on el pensament no arriba.
    Gràcies, gràcies, gràcies ❤️

    Responder

Deja un comentario

Este sitio esta protegido por reCAPTCHA y laPolítica de privacidady losTérminos del servicio de Googlese aplican.