Quan llegim un llibre o mirem una pel·lícula, i ens l’acompanyen amb el comentari “basat en una història real”, aquest és un esquer que ens atrau per a caure-hi de quatre grapes. De vegades, però, ens quedem amb el dubte de si la història va passar o no de debò. Amb el llibre de la Kimi això no pot ocórrer, perquè tots els qui la coneixem sabem que els fets que s’hi narren van tenir lloc de veritat. Ara bé, pels qui no han gaudit de la sort de conèixer l’autora en persona, un cop s’hagin capbussat en l’obra, de ben segur que hi respiraran autenticitat a cada pàgina. Això és molt meritori. Ser capaç, sobretot quan no ets una escriptora professional, de narrar una vivència i que els lectors s’hi sentin atrapats, commoguts, no és a l’abast de tothom. Que lluny dels tòpics habituals, facis sentir als altres una experiència pròpia com si fos el destinatari qui l’hagués viscut, és un rar miracle, una benedicció. Realment, hi descobreixes algú a qui el dolor ha transformat, una ànima sensible que parla des del cor i utilitza les paraules amb aquelles ressonàncies que ens fan venir ganes de millorar. Al capdavall, l’efecte que provoca la lectura és el mateix que en ella quan el va redactar: una demostració evident que la mort no és el final sinó una oportunitat. De ben segur que, qui s’hi capbussi, en sortirà renovat, com si li haguessin plantat una llavor que no pararà mai de créixer, una sement que ajuda a estimar i ens condemna a ser agraïts a la vida, malgrat

Buen día cariño, me he despertado está mañana pensando en ti y como escribir en pocas líneas lo q ha significado para mi tu ejemplo de vida sobre la muerte de Adrià.
Aún cuando te admiraba profundamente por esa entereza y nobleza con la cual asumías día a día la pérdida de un hijo, nunca pensé que tu enseñanza años después fueran mi refugio y filosofía de vida a seguir, con el asesinato de mi hermano menor en Venezuela (chico joven, abogado de 37 años recién cumplidos cuando lo mataron).
Me sumergí en un silencio absoluto y como tu bien dices en tu libro, no lloraba, todo se me quedaba dentro y tenía un nudo en la garganta y corazón.
Tenía rabia, impotencia y muchos kms de distancia con la cual cosa no pude ir a su funeral (eso hacia q no le diese el adiós terrenal). Es en aquel momento oscuro de vida cuando recordé con q amor maravilloso y entereza absoluta llevaste día a día la muerte de tu hijo, en aquel momento fuiste mi ejemplo a seguir y fui transformando mi rabia en amor y ayuda a los demás.
Recordé tu sonrisa amable y tu dedicación a agradecer a los que estábamos acompañándote con tu amor y imito cada día desde el fondo de mi corazón tu ejemplo.
He llorado mucho con fragmentos de tu libro q me han servido de catarsis para despedir a mi hermano, y las palabras de Adrià hacia ti en esa carta de agosto del 2009 sobre valorar vivir y amar cada día, son mi línea a seguir.
Gracias por un libro y experiencia de vida tan reconfortante en momentos tan duros.
T'estimo

Més enllà de l’esperit de superació i de l’amor en sí, t’estimo, gràcies et mostra que davant les incerteses i adversitats pròpies de la vida, sempre es pot trobar la llum.

Llegint el teu llibre vaig sentir diferents emocions. Pena, tristesa i vaig acabar connectant amb l'alegria. Si fos una metàfora et diria que lleguin-te vaig travessar un túnel llarg amb la llum al final.
Aquest llibre és la força d’una dona que tot i el seu dolor per la pèrdua del seu fill vol continuar amb la vida i trobar-li un sentit després del cop tant dur de perdre un fill.
Així es com jo et veig Kimi!!
T'admiro i t'estimo. Gràcies per ser!!!

“Quan el dolor d’una mare és la guspira que encén el foc de l’amor, la recerca d’allò més bo que tenim a dins pot engendrar una història tan tendra i colpidora com aquesta. Viure -fins i tot les situacions més dures- transforma. Segur que llegir aquest llibre també et transforma a tu.”

Un libro sencillo y fascinante donde la experiencia de la autora enriquece mi vida.
Escrito para enriquecer la vida de quien lo lea.
Sencillo y enriquecedor.
Un libro que te aporta, te enriquece, te anima y te empodera.

Te amo, gracias para mí ha sido el homenaje más bonito que una madre puede hacerle a su hijo. Una historia real, donde esa madre un día decide coger todo ese dolor y coraje que supone la pérdida de un hijo y convertirlo en amor y en un crecimiento personal que ni ella misma podría creer y de eso trata este libro, que todos podemos. Gracias, gracias, gracias.

Kimi t’admiro, gràcies per obrir aquest gran cor que tens, encara que no tots els dies surti el sol tu fas que brilli, perquè transformes lo negatiu amb positiu i trobes nous camins per tirar endavant....Ens ensenyes a lluitar,que s’ha de mirar endavant costi el que costi i que després d’una pujada bé una baixada....Gràcies per tanta sinceritat...Per aquest llibre tant profund, sincer i explicat amb el cor... Mil gràcies i sobretot que aquesta nova Kimi no deixi mai de brillar perquè ets VIDA.

t’estimo, gràcies és un llibre molt bonic i a l'hora molt trist.
Quan el vaig comprar vaig pensar que me’l llegiria de seguida, però no va ser així. Vaig esperar a tenir temps per mi per poder llegir-lo tranquil·lament...
Un dissabte a la tarda, vaig agafar al llibre, me’l vaig mirar i vaig pensar: quin llibre tant bonic, els colors de la seva portada donaven una llum que ja es veia que podia ser un llibre que no et deixaria indiferent...
Vaig començar a llegir-lo i no vaig poder parar fins que el vaig acabar.
Una mare que ha perdut el seu fill...!! no m'ho puc n'hi imaginar...!!
La seva valentia, la seva força per poder tirar endavant i poder superar aquest dolor, fa que aquest llibre pugui ajudar a altres persones.
Us el recomano.

Bona tarda, Kimi, Quina sort ha estat conèixer-te.
Com a persona ets fantàstica, com amiga adorable i com a clienta, diligent. El teu llibre és excel·lent. Reflecteix el poder de la ment i d’una actitud mental positiva.
Permet veure com sortint de la feblesa una persona es pot enfortir.
És inspirador i basat en la premissa de que quan més dones, més reps.
Ens mostres com amb voluntat, ganes, treball i amor, som capaços de superar-ho tot i ajudar als demés. L’agraïment ha estat un fil conductor.
És un exemple a seguir que desitjo serveixi de font d’inspiració a milers de persones en el mon que han tingut una experiència similar o de dolor profund a la seva vida.
És més, no cal tenir-lo per llegir-lo i transformar la teva vida.
Moltes gràcies per ser com ets.

Ens trobem davant d'un llibre planer i fàcil de llegir, que t'enganxa i no pots parar fins que l'has acabat.
Té parts molt crues, però d'altres que t'arrenquen un somriure, i fins i tot, una en concret, on s'hi explica un fet inquietant i increïble.
En definitiva es tracta del relat d'una mare que explica la terrible experiència de la pèrdua d'un fill. Aquest llibre pot ajudar a persones que hagin passat per la mateixa situació, no a superar-ho, però sí a aprendre a conviure-hi adoptant un estil de vida diferent i valorant molt més les petites coses de cada dia.

És una lectura fàcil, senzilla, que et transporta al món del dolor, les emocions i sobretot a l’esperança!
Aquest llibre potser una eina útil per totes aquelles persones que busquin retronar la felicitat després d’un dol.
Gràcies Kimi, de tot cor.

És un llibre que emociona des del cor i ens porta des del dolor més profund fins a trobar una porta per continuar vivint de forma positiva.
Mentre el llegia em transportava a tots aquests anys que hem viscut amb tu... M'ha agradat, m'ha emocionat fins el dolor més profund i m'ha emplenat de felicitat en constatar que has trobat un camí .
I formant part de les teves vivències,  compartint reflexions jo també he crescut com a persona i per això et dic "t'estimo, gràcies".

T'ESTIMO,  GRÀCIES  ha estat un llibre que m’ ha aportat sentiments molt diversos: tristesa, dolor, conformisme, serenitat ... i alhora també molta admiració.

A través de la tràgica experiència viscuda i relatada per la Kimi, és llavors quan me’n adono de que res és per sempre i que tot el que passa té un perquè.

Impressionant, admirable i exemplar, el gran coratge de la Kimi en aconseguir transformar la seva profunda tristesa i buidor en gratitud. Això és molt gran! Es necessita molta valentia i fortalesa per poder fer-ho. Ensorrar-se i caminar per la vida amb victimisme no seria la solució. Cal tirar endavant, veure l'ampolla sempre plena, aquesta és la clau de l’actitud pel canvi.

Tots tenim una història, i en algun moment de la nostra vida ens hem sentit abatuts i vençuts. Saber trobar la sortida per tirar endavant costa molt, i fins que un mateix no se’n adona que ha de continuar lluitant per avançar no és fàcil! El camí a fer és aspre, decebedor a vegades, tot i tenir la gran sort de  trobar-te, persones que et van empenyent dia rere dia perquè ho aconsegueixis. El canvi, però, és teu, has de ser tu mateix que canviïs la perspectiva de les coses.

He de dir que el llibre m'ha encantat, sobretot pel llenguatge tan planer i sincer amb el que ha estat escrit. Tot i que amb la Kimi ens coneixíem de tota la vida,  perquè en un poble com Banyoles tothom, qui més qui menys, sap l’un de l’altre, mai havia tingut amb ella una relació propera i d’amistat que em permetés saber com de gran n’és.

Encara recordo aquell dia. Tot Banyoles anava ple: - El nen petit d'en Pere Roca i la Quimeta de Can Pericus ha tingut un accident i és mort - . Recordo la tristor que vaig sentir... Recordo també el vostre dolor, al tanatori, aquell voler trobar una  paraula de consol i no trobar-la...

Vaig sentir a dir que la Kimi havia escrit un llibre sobre la mort de l' Adrià  però, he de ser sincera, en un principi no hi vaig parar gaire atenció. Un dia a través d'una coneguda comú, la Kimi em va fer arribar dos adhesius que deien: Perdona'm, T'estimo, Ho sento, Gràcies. Aquestes quatre paraules em van fer començar a pensar molt. Quatre senzilles paraules van despertar en mi la curiositat per llegir el llibre. Vaig començar-lo un matí  i a la tarda ja l'havia acabat.

He de dir que, quan el vaig llegir jo havia superat una bona part d’una etapa difícil de la meva vida però en molts moments m'he sentit identificada amb els sentiments expressats per la Kimi, tot i que la meva experiència ha estat una altra. Jo no he perdut una persona estimada, a  mi em van diagnosticar una greu malaltia, que va fer que la meva vida s’aturés de cop.

Certament, la de la Kimi i la meva, són vivències molt diferents, però els sentiments, i les sensacions, poden ser molt iguals. Després d’una delicada operació de 7 hores, amb un equip de 14 neurocirurgians,  vaig adonar-me que la vida m’ havia donat una segona oportunitat. A partir d’aquell moment vaig començar a entendre que això era una prova més a la meva vida i vaig optar per ser positiva. Vaig començar a sentir la necessitat de voler mostrar la meva gratitud a tots aquells que m'havien fet costat...

Gràcies a la meva malaltia, he aprés molt... Molt sobre la vida, sobre les persones i els seus valors. I ara puc dir que  estic completament segura que els petits detalls marquen la diferència; que un somriure, o simplement una frase escrita per Whats app  acompanyada d'una emoticona amb un petó val més que tot l'or del món. He aprés que les coses passen i que no et pots quedar mai amb un per què a mi? Cal ser positiu i tirar endavant sempre. He après tant!, sobretot de les persones, de l’amor, de l’estimació, de la humilitat... Me’n he adonat que cada moment, cada dia, cada situació de la vida és una bona ocasió, una bona oportunitat, per estimar i agrair.. He comprés que cada dia de la nostra vida és un regal i l'hem aprofitar al màxim perquè quan s'acaba el dia tot el que hem deixat de fer o dir restarà en el fons sense sentit... He descobert la part positiva del meu mal son! Només per tot això crec que  ha valgut la pena! Però m’entristeix pensar que només he estat capaç d’adonar-me  de tot el que realment té valor a la vida  després d’haver estat malament.

Tan debò tots gaudíssim  d'aquests sentiments en cada moment del nostre dia a dia i no haguéssim de passar per un mala època per descobrir-ho .

Felicitats Kimi pel llibre i per ser com ets. Valenta!  Endavant sempre  .

T'estimo , gràcies , gràcies , gràcies .

 

Marta Graboleda i Congost

Febrer 2018

Excel·lent llibre, una vegada començat no pots parar fins al final. La Kimi et transporta a un recorregut d’emocions.
Al principi son molt doloroses; la por, la desesperació, la ràbia, la injustícia d’una mare que passa per la cruel pèrdua d’un fill.
Poc a poc i gràcies a una immensa FORÇA troba el seu despertar. L’AMOR l’ajuda a fer la pau amb ella mateixa  i entendre el procés de la vida. És llavors que entren noves emocions; l’alegria, l’amor, el perdó i acceptar la pèrdua de l’Adrià com l’oportunitat de fer la seva transformació i aquí  descobreix l’AMOR INCONDICIONAL que l’ajuda a entendre-ho i fer-ho suportable.
Kimi, la teva essència i valentia deixa una GRAN petjada. Estic segura que aquest llibre ajudarà a moltes persones. Gràcies, gràcies, gràcies  per mostrar-nos el teu GRAN COR.

Este libro es una crónica detallada del negro transitar por el duelo, escrito desde el dolor más profundo de un corazón destrozado por la pérdida hasta el renacimiento del amor y el gozo de vivir. Es un canto a la vida, a la amistad y, sobre todo, a la aceptación humilde de aquello que no podemos cambiar, para entregarnos humildemente a la voluntad delo más sagrado que hay en nosotros. Y es entonces cuando encontramos, en cada paso, las personas, las oportunidades y las certezas que nos conducen a recuperar la serenidad y la paz interior desde las cuales podemos dar un sentido nuevo y más profundo a nuestra existencia.

Acabo de llegir el teu llibre i m’ha agradat molt. Sobretot perquè quan el llegia et veia a tu, a l'Adrià, en David, en Pere...
Moltes coses m'han sigut molt familiars perquè me les havies explicat les vegades que hem compartit infusió, sopar, dinar..., altres perquè són vivències i situacions que he viscut plenament en el meu procés de dol i d'altres perquè, igual que tu amb el Ho 'oponopono, les he rebut de la "filosofia per nens" i les he compartit amb els meus alumnes igual que tu amb els teus clients.
Ànims! Segueix oberta i amb ganes de viure, de conèixer, de compartir, de perdonar, d'agrair i sobretot d'ESTIMAR.

Un llibre que va directament al nostre cor, des del  més profund, per alliberar-nos de tot el patiment i connectar-nos amb l’energia més elevada: l’amor. Una lectura transformadora, divina, que ens connecta amb la llibertat i la capacitat d’estimar reals.

J'ai connu Kimi avant , je connais la Kimi aujourd'hui .Il y a eu une différence impressionnante que j'ai vécu jour après jour . Des ténèbres à la réinvention de sa vie actuelle!
Tout ceci est sincèrement expliqué dans son livre avec une authenticité qui provoque à la lecture un état d'émotions fortes.
La manière de s'exprimer sur son fils Adrien fait que l'on ressente cette histoire comme si elle nous appartenait .
Je recommande cette lecture à toutes les mères ayant des fils adolescents .

Aquest matí abans de que sortís el sol m'he posat a llegir el teu llibre i no he pogut deixar-lo fins que l'he acabat d'una tirada.
Per a mi has aconseguit  expressa,  des de la humilitat i senzillesa, la gran oportunitat que tots tenim de viure plenament la vida des de l'acceptació, l'agraïment, el perdó i l'amor.
De com podem transformar la foscor i el dolor de la pèrdua a una llum i un amor infinits.
Es nota que està escrit des del cor i al cor arriba. També hi ha un munt de saviesa.
Amb la teva perseverança i amor t'apropes al teu somni i ajudes que cada dia sigui millor per algú... El que fas és meravellós. Endavant!
Gràcies per existir.

Ja m'he llegit el t'estimo, gràcies. Ha estat com recordar tot el que em vas explicar. Uuauuuuu!!!  Hi ha molts missatges que me'ls quedo per tirar endavant i caminar decididament amb plenitud.
L'enhorabona, Kimi.
Acabo d'arribar d'un “mini retir” de dos dies però molt intens i saps quin va ser el primer llibre que vaig veure al prestatge de la sala? Ho’oponopono‼
De seguida vaig reconèixer que l'escriptora era la mateixa que t'havia escrit el pròleg i a qui tu descrius tan amablement. A ella li vas dir "jo vull ser com tu" i avui  jo et dic a tu, Kimi, que tant de bo jo arribi a ser com tu i a ser capaç d'arribar a acceptar al 100% i de tot.
Gràcies, Gràcies, Gràcies

Gràcies per  les boniques paraules que em dediques , m’he emocionat. Ara mateix he acabat de llegir el teu llibre: t’estimo, gràcies.  Et reconec i et felicito. El camí de la recerca és dur i així ho has expressat i així ho he sentit quant ho llegia. M’agrada com esta escrit, perquè és la manera que tu t’expresses, un llenguatge clar, sincer i entenedor tal com ha de ser, la veritat és senzilla. Has sabut transmetre el dolor, la incertesa, la lluita, la fe, la constància, la gratitud, l’amor... Crec que el teu primer llibre, pot ajudar a molta gent a superar una gran pèrdua. És un orgull tenir-te com amiga. Endavant sempre endavant.

Este libro es la herramienta que todo el mundo tendría que tener para superar obstáculos.

Gracias, gracias, gracias. Te amo❤❤

Res pot suplir una pèrdua, l’únic que podem fer es aprendre a conviure-hi i continuar vivint.
La Kimi en el seu magnífic llibre ens explica com ho ha fet ella.
Ha sabut transformar el seu dolor en amor i pot se de gran ajuda per aprendre a viure, no només pels que hem patit una pèrdua, si no per aquelles persones que cerquem una vida plena.

La meva reacció quan vaig tenir el llibre a les mans va ser "ostres el llibre, ho ha aconseguit, uauu" i després moltes emocions en van venir a la ment: admiració, respecte... envers ella, ja que sabia com era d'important i el camí que havia fet fins a sortir a la llum.
Fa molts anys que conec a la Kimi i tot el que escriu no és nou per mi, he vist molt de prop com ha estat aquest llarg camí i com ha transformat, tal com explica en el llibre, el dolor en estimació. També que el camí ha estat dur però quan ella va dir “PROU, he de canviar i transformar la ràbia i la tristesa en amor" els passos van ser ferms i sempre ho ha va tenir clar i per això avui podem gaudir d'aquest bonic relat.
Al llegir-lo he reviscut moments i és com condensar-los tots en un relat ordenat i filat de tot el que ella ha sentit durant aquests anys, i per fí, poder-lo treure cap a fora amb l'objectiu que ella ens proposa.
Enhorabona
T'estimo
Iona