"LA KIMI. Aviat contaran tres anys del dia que vaig sentir a parlar per primera vegada de la Kimi. Va ésser en un tió entre germans, en una nit especial de Nadal. A les dues de la matinada obro el meu regal de tió, fem l’amic invisible la nit del 24... L’Albert: el meu germà preciós va aconseguir que a mi em toqués el regal que ell havia comprat. El va comprar per a mi i el va comprar per la Kimi. Ell sabia que jo l’apreciaria molt, ell sabia el profit que en trauria. Es tractava del llibre que ha escrit la Kimi on parla de la superació del pitjor dolor, la mort del seu fill Adrià. Es tractava també d’una llibreta, pàgines en blanc,amb la mateixa portada del llibre: Fons negre senyal de dolor i per sobre les paraules vibrants de gràcies, t’estimo i sobretot molt de color, senyal de vida que és com se sent ara la Kimi, viva, molt viva. Ha transcendit el dolor, ha après una gran lliçó, la més difícil lliçó d’Amor popi. Ha aconseguit sortir del pou on es trobava atrapada. Ningú que s’estimi a si mateix es pot permetre viure de dol tota una vida, el seu fill no ho voldria -ha entès per fi! Em queda claríssim com se sent en la presentació d’avui, tres anys més tard. La conec per fi, després de tres anys, després d’haver llegit el seu llibre, després d’haver conegut el seu trànsit pel dolor i la seva admirable recuperació. Entro a la sala de presentació, cares joves, la Kimi potser nerviosa, rostres desperts. Arribo molt d’hora, potser massa. La sala s’omplirà a vessar per la seva xerrada. Em presento com a germana de l’Albert, ella em somriu. –Dóna-li molts records al teu germà! –em diu... Parlem poca estona tot primer, ha d’anar per feina. L’acompanyen uns nois joves, somrients. Sala austera, lluminosa, tot el seu material dispers en una taula i comença la presentació... Durant més d’una hora m’embadaleix parlant la Kimi, semblaria que em parla una veu del més enllà i semblaria que s’adreça a mi. -Vull el que té la Kimi –em dic. Ella viu no pas sobreviu en aquests moments. Se sent una nena diu, ho agraeix absolutament tot, sap meditar, no es queixa, estima als seus dos fills, a tothom. Es comunica meditant amb l’Adrià, qui l’inspira a Viure. Es comunica amb en David , el seu segon fill, amb qui comparteix negoci i una vida. Ha desplegat per a l’Adrià el projecte Kimi cor: amb la venta del llibre, de les llibretes i de un munt de material lluminós expandeix Amor i ajuda a agrair, a estimar, a perdonar, sobretot sempre a agrair... Una part dels guanys pels pallassos que animen als nens ingressats a l’hospital “El Trueta”. No és fins al final de la presentació que anomena l’ho’oponopono, una tècnica ancestral Hawaiana de resolució de conflictes que la meva parella i jo portem un temps practicant, des que ho vaig conèixer a través de les pàgines del seu llibre. Hem escoltat un munt de vídeos a yotube, hi ha mil versions, milers d’interpretacions que s’aparten de la seva essència. Com passa amb les religions i amb tot: hi entra l’home i ho mal interpreta tot amb el seu afany de voler saber-ho tot, de tenir la raó. Però siguem humils carai, mai ho sabrem tot, hi ha unes lleis naturals que per ventura s’imposen i són perfectes, mai les abastarem. En un clic sento que l’ho’oponopono és agrair, bàsicament connectar amb l’agraïment. És la Kimi qui m’ho fa entendre... Agrair, estimar i perdonar.. Al arribar, la Kimi ens ha fet omplir unes paperetes amb les nostres dades, per un sorteig –ens han dit. Sortegen un regal i el guanyo jo: una llibreta en blanc amb la seva coberta negra folrada a colors i les paraules vibrants de gràcies i t’estimo –una llibreta igual que la del tió de fa tres anys- i, un imant folrat igual per a la nevera. -Si hi ha miracles i màgia tal com experimenta la Kimi, jo la guanyaré aquesta llibreta –penso per dintre en el moment del sorteig. Jo l’he perduda aquesta màgia, però sé de primera mà que hi és, la tenia de nen i l’he tinguda després del meu accident de trànsit... -Anna Vila LLansó –sento que diu la Kimi M’acosto a rebre el premi, ja tinc firmat el llibre que li he comprat. Ara em firmarà la llibreta. Intueixo que se m’obra el camí que tant esperava, intueixo que recuperaré l’Anna del passat, la que no tenia por, la que sabia somiar, la que agraïa i sabia que hi ha màgia entre nosaltres, hi ha força, hi ha Amor. La Vida està en tots i en Tot i la meva de vida es desperta, cada vegada hi veuré més i més clar. En un clic, gràcies a la Kimi, capto l’essència de l’ho’oponopono, en un clic m’adono del que li manca a la meva vida: Necessito valorar i deixar-me de queixar i la màgia tornarà! I la Kimi m’hi ajudarà a agrair, amb el seu afany d’ajudar, amb el seu repte de l’agraïment per 28 dies en què ella ens guia amb els seus missatges. Un repte que es repetirà una i una altra vegada, per sort meva, per sort de tots el del grup que ella ha creat.".